Lantias, Elena Ledda, 2018
Candu a sa ‘ia t’incraras
e mi ‘olis fueddai
innantis chi nci passi deu puru
a lestru, béni, naras
ca cosa ti ‘ollu nai
e no ddu scipiat mancu custu muru
A filla mia arregordas
sa chi depiat torrai
sa dì de Pasca Manna de siguru
a trempas ternurosas
cadena ‘e prata e lòrigas arrùbias
S’est pèrdia i est a sola
po s’èssiri amorada
de chini no ndi tengu prus ammentu
de unu chi in pag’ora
dd’at beni istrasulada
no dd’at lassau nì coru e nì alentu
poita nant ancora
ca no dda biu torrada
no nc’est prus po una mamma sentimentu?
E chin’ est chi dd’at nau
ca a penitèntzia pòrtat su pecau?
E forsis at fartau
a su mundu benendi
a essi ermosa custa creatura?
Si dd’apu pregontau
a Deus puru preghendi
si tenit nexi sceti sa natura,
chi mali destinau
at a is fillus pesendi
de tinu e de bundadi sa mesura,
e chen”e piedadi
a tropus intregau at sa maldadi
Spacendimì est s’axiu
chi no s’assèliat mai
de no dda tenni in domu solingada
ddu scit su coru miu
cantu at dèpiu isperai
de podi lompi aund’ anch’est andada
notesta in su scuriu
un’umbra a mi mirai
acanta mia muda s’est firmada
e agoa pispisendi,
m’at nau “abeta, mamma, seu benendi”
In sonnu m’est bessia
prexada cantu mai
cun cudda luna in su petus pintada
“In custa vida mia
sa morti no at a intrai
ca in seti crais de istima est allogada
stimada mamma mia
nuscosa e aprendada
a conca fata e beni cuncordada
po mi podi arriciri
addia de sa ventana ti ‘ollu biri”
Mi seu preparada
su mucadori ‘e seda
sa camisedda asula mai incingiada
cand’at a essi arribbada
gei eus a arriri meda
ca pitichedda e langia seu torrada
a mei totu imprassada
no m’at a parri bera
sa cara ‘e filla mia delicada.
No nci passis dereta
tui ca pròpiu a issa ses ischeta.
Béni
(M.G.Ledda – M.E.Ledda)